Club Ciclista Ripollet

La Penya Ciclista Ripollet, fundada l’any 1933, és la precursora de l’actual Club Ciclista Ripollet
(1948). La fotografia, portada de La Vanguàrdia, mostra l’acte de la benedicció del banderí de
la Penya Ciclista Ripollet, el juliol de 1933. En aquells anys, la fundació o aniversari de les
entitats, tenia per costum convidar associacions de les rodalies i, així, l’esdeveniment es
convertia en una gran festa.
L’activitat esportiva més destacada de la Penya va ser el campionat social d’excursionisme. A
la temporada de l’any 1935 hi van participar disset ciclistes. El guanyador del campionat va ser
en Francisco Novellas amb un acumulat de 2.420 quilòmetres, a més, destaca la participació de
na Josefa Datzira que va ocupar el 7è lloc de la classificació amb un acumulat de 653
quilòmetres.
Amb l’arribada de la Guerra Civil Espanyola, la Penya es va diluir, però va deixar una
significativa empremta perquè el Club Ciclista Ripollet agafés el relleu l’any 1948.

La fundació del Club Ciclista Ripollet (1948).

La Guerra Civil(1936-1939) va frenar la progressió de l’afició ciclista. Malgrat tot, va quedar un
bon pòsit que , mica a mica, es va anar refent.
Aquest ressorgiment culminaria amb la fundació del Club Ciclista Ripollet el maig de 1948.
Aquest mateix any, el Club també es federava.
Hi va haver, principalment, quatre persones que van impulsar la fundació que van ser els
cofundadors del Club. Aquestes persones van ser: Joan Ricart, Pere Cartañà, Joan Morera i
Antoni Casamitjana Ibars, essent en Joan Ricart el primer president de l’Entitat. La primera
època del Club va ser d’una gran efervescència pel que fa a l’organització de curses federades
per carretera; curses locals de promoció infantil; la celebració de la Festa del Pedal atorgada
per la Federació Catalana de Ciclisme; participació a la Diada Montserratina; assistència als
aniversaris de clubs i penyes, sobretot, de la Ciutat de Barcelona; l’homenatge als corredors
professionals catalans, Poblet, Olmos i Masip, guanyadors del “Campeonato de España por
regiones” en la modalitat de contra-rellotge per equips; i fins i tot, involucrar-se en
l’organització de la Festa Major amb el vistiplau de l’Ajuntament.
Aquesta efervescència duraria, més o menys, fins l’any 1956; a partir d’aquí, el Club entraria en
un període d’activitat moderada, sense deixar de pedalar.

Període 1956-1964

L’Eufòria i ganes de fer que va evidenciar la fundació del Club (1948) i anys següents, mica a
mica, va anar minvant. Les persones que lideraven el Club van adquirir responsabilitats
personals i, en conseqüència, la dedicació a l’Entitat va afluixar.
A més, foren anys difícils, ja que la feina, la família i l’escassetat de recursos no permetia de
tenir els complements bàsics (mallot, calçat, etcètera) per a la pràctica del ciclisme. Fins i tot,
pagar la quota del Club era complicat i representava sacrifici.
No obstant això i malgrat les dificultats, els ciclistes del Club i altres es reunien o contactaven
mitjançant el taller de reparació de bicicletes d’en Víctor. Aquest taller estava situat al carrer
de Maria Torras (avui Pau Casals) xamfrà amb el carrer de Montcada.
Així doncs, es va poder mantenir l’excursió social del diumenge i alguna organització de cursa.
Com a ciclistes d’aquest període podem citar: Jaume Martinez, Bruno Clota, Víctor Costa,
Ángel Ruiz, Echevarria, els germans Giménez de Cerdanyola, Pere Torres, Miquel Querol,
Manel Morera, Miguel Espejo. D’aquest grup hem de destacar dos ciclistes que per la seva
capacitat havien de buscar clubs de més nivell, concretament, eren l’Albert Ramon Prims i
Francisco Trabalón Carricondo que sortien amb la Unió Ciclista Sabadell i la Penya Ciclista
Palomillas de Sabadell, respectivament.

La revifada (1965-1968)
Ens trobàvem en un nou paradigma que confluiria per enlairar el Club de manera irreversible.
Aquestes situacions eren les següents:
Un grup de joves creixent, tots ells per sota de vint anys, remouen i catalitzen el ciclisme local
per sortir de la letargia. Aquests joves aficionats eren: Salvador Gorina, Josep Maria Godayol,
Ramon Martos, Joan Vilà, Agustí Umbert ,Antoni Escuder, Joaquín López, Joaquín Martín,
Antoni Umbert, Tomas Espàrrec, Esteve Font, Oliver, i Júlio Navio.
Aquesta nova generació necessitava de ciclistes experts que fossin el referent i, alhora,
monitors que voltaven sobre els trenta anys d’edat. Aquestes persones eren: Bernardo Mora,
Francisco Parra, Albert Ramon, Pedro Pedreño i Joan Rei que van fer una bona tasca
d’assessorament.
Finalment, calia refermar el caràcter institucional del Club. Així doncs, es va consensuar i
atorgar la Presidència a l’Albert Ramon Prims que va tenir l’assistència de Roc Garcia com a
secretari.
Aquests quatre anys (1965-1968), són un orgull perquè els joves emergents van tenir la
capacitat d’amalgamar les persones fundadores de l’Entitat amb l’afició que renaixia amb
força. En conseqüència, el Club Ciclista Ripollet quedaba arrelat per al futur; futur que
continuaria.

La consolidació. Període 1970-1980.

La revifada iniciada a finals de la dècada dels anys seixanta, prenia solidesa al període 1970-1980.
La comunió entre els ciclistes senior del Club, que tenien experiència, amb els joves
neòfits que, mica a mica, arribaven, era perfecta.
Sens dubte, la principal activitat d’aquests anys va ser el programa social d’excursionisme per
carretera i que, alhora, servia com a test per a aquells joves que volien optar al ciclisme de
competició. De l’ampli ventall d’excursions, n’hi havia dues de peculiars: una era a la primavera
que consistia d’anar a buscar lliris silvestres a Santa Fe del Montseny i l’altra que era a la
tardor, era anar a buscar castanyes a Viladrau.
Es va posar en marxa una sortida especial: la Puigcerdà-Ripollet de 150 quilòmetres. El dissabte
es marxava en tren cap a Puigcerdà, allà es dormia i a l’endemà a pedalar, collada de Toses
amunt, esmorzar a Ripoll per agafar forces i, aixì, arribar a Ripollet. Aquesta sortida, avui
encara es manté amb modificacions esportives més exigents.
Una altra fita va ser assolir el sumministrament regular del maillot del Club (colors blau i
vermell). El fet d’anar tothom o gairebé tothom amb la mateixa equipació va resultar motiu de
goig i orgull que, alhora, difonia la nostra Entitat i procedència.
L’any 1978, es proclamava un nou president: l’Ignasi Casamitjana Masachs que era el quart en
l’història del Club.
Així doncs, els fonaments per acarar els anys futurs tenien fortalesa.

Diversitat d’activitats. Període 1980-1990.

A principis dels anys 80 del segle passat, el Club creixia i aquest fet va conduir a noves
planificacions i fites.
Encetàvem la dècada amb l’agermanament del Club Ciclista Provençalenc de Sant Martí de
Provençals.
Aquesta unió ens va permetre coorganitzar la “Juan Campillo”, cursa ciclista de prestigi del
calendari català.
L’any 1982, vam coorganitzar la “Festa del Pedal” a Ripollet, l’organització de la qual, va ser
atorgada per la Federació Catalana de Ciclisme.
Els anys 1983 i 1984, el club va tenir un equip de competició, categoria juvenil, patrocinat per
Ciclos Gonzalvo i Subministraments Elèctrics Vira.
La picabaralla sana i esportiva, “el pique”, evidentment coexistia entre els socis ciclistes i per
contrastar forces, vam idear la crono-escalada individual a El Farell, prova interna que
perduraria bastants anys.
Els joves ciclistes del Club van començar a participar a les “Marxes Cicloturistes”, unes proves
federades no competitives, de distància per sobre de 120 quilòmetres i que discorrien per
carreteres poc transitades.
Una de les primeres marxes on el Club Ciclista Ripollet hi va estar representat, va ser a la
“Marxa de Granollers” que s’havia de superar la muntanya del Montseny per les dues vessants
L’any 1989, la sort ens va tocar amb un cinquè premi de la Grossa de Nadal de l’Estat. La loteria
va estar molt repartida entre els socis i simpatitzants, va tenir un premi de 240 pessetes per
cada pesseta jugada.
Sens dubte, aquest fet, encara que aliè a l’esport, va donar optimisme i il·lusió per continuar la
cavalcada del Club.

Les Marxes Cicloturistes i el Memorial Conrad Ramon-
Antonio Barea. Període 1990-2005.

A finals dels anys vuitanta i principis dels anys 90 del segle passat, va irrompre una nova
modalitat de ciclisme: la “Mountain-bike” que actualment a pres el nom autòcton: la “Bicicleta
Tot Terreny (BTT)”.
Ciclistes del Club es van adherir a aquesta nova modalitat que , de manera modesta, continua
a la nostra associació amb sortides regulars
L’estiu de l’any 1993, es produïa el fet més dolorós i impactant que el Club mai havia patit.
L’atropellament mortal dels nostres socis Conrad Ramon i Antonio Barea. L’accident va ser a la
carretera de Caldes, al terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda.
Com a conseqüència d’aquesta pèrdua i, per mantenir el seu record, vam organitzar la cursa
ciclista federada Memorial Conrad Ramon-Antonio Barea. La proba es va repetir en dotze
edicions (1994-2006), amb un gran èxit esportiu
Sens dubte, l’activitat esportiva més rellevant d’aquest període va ser la participació dels
nostres ciclistes a les Marxes Cicloturistes. Les marxes són unes proves federades, no
competitives, que és desenvolupen per carreteres allunyades de les àrees metropolitanes. En
general, la distància d’aquestes probes oscil·la entre 160 i 180 quilòmetres que s’han de cobrir
en un límit de temps determinat
Tot seguit citem algunes de les marxes on el Club hi va estar representat: la Quebrantahuesos
(Sabiñànigo), la Terra de Remences (la Garrotxa), la marxa de Martorell (Baix Llobregat), les
Tres Nacions (Andorra, Espanya i França), la Jordi Pérez (Andorra), la Mussara (Baix Camp), la
Bonaigua (pobla de Segur), la Bahamontes (Pirineus Francesos), la Marmotte (Alta Savoia
Francesa), la Fausto Coppi (Itàlia), etcètera
Aquesta pràctica de participar a marxes, avui, encara continua.

Estabilitat, creixement i història. Període 2006-2023.

L’activitat esportiva més significativa d’aquest període, ha estat la solidesa del Campionat
Social d’Excursionisme, considerada com l’activitat bàsica del Club, que es desenvolupa en
sortides ciclistes per carretera el cap de setmana
L’Entitat, també, ha consolidat un grup de socis practicants de la bicicleta tot terreny (BTT),
amb sortides intersetmanals.
Cal mencionar que, els ciclistes més forts han continuat participant a Marxes Cicloturistes,
Brevets o Randonées, proves federades, no competitives, de llarga distància.
En els darrers anys, el Club ha assolit la cinquantena de socis, dels quals, el 90 per cent són
practicants regulars de la bicicleta, que inclou, també, fèmines.
S’han fet diverses actuacions de promoció del ciclisme vinculats a l’esport escolar i, també, la
promoció de ciclisme femení en bicicleta tot terreny (BTT); no obstant això, els resultats han
estat minsos. Una altra actuació ha estat la reiterada petició a l’Ajuntament d’un circuit
permanent asfaltat per a la pràctica del ciclisme i que, alhora, serviria d’esbarjo i escola de
mobilitat,fins ara amb resultat nul; però, continuarem demanant-ho
Malgrat tot, el nombre d’associats creix de manera lenta.
Hem arribat als setanta-cinc anys d’edat (1948-2023), tres quarts de segle; nou presidents; any
rere any el campionat social d’escursionisme; tres equips de competició a diferents dècades;
l’organització d’unes vint-i-cinc curses federades; la participació a marxes cicloturistes; la
participació a brevets o randonées que ,actualment, n’organitzem una: la Memorial Manuel
Ángel Blázquez.
En fi, ganes de seguir per acumular història.

Actes i reconeixements de l’any 2023; any del 75è Aniversari del Club:
Dia 10 de maig: Xerrada-Col·loqui. Els corredors locals de les dècades 60, 70, 80 i 90 delsegle
passat, van exposar, de forma amena, les seves experiències com a corredors de competició i
la comparativa entre l’ahir i avui. Els corredors foren: Salvador Gorina, Ramon Martos, Joan
Vilà, Joaquin Martín, Esteve Font,Jaume Gustems Casado, José Ortín i Francisco Díaz Prieto. La
xerrada-col·loqui fou moderada per Ripollet Ràdio i la Revista de Ripollet.
Dia 27 de maig: L’organització de la brevet de 300 quilòmetres, 2a Memorial Manuel Ángel
Blázquez.
Dia 25 d’octubre: Video-conferència “Èpica del fracàs” a càrrec del senyor Josep Maria
Oyonate Melo, soci del Club, que exposava les peripècies i desgràcies de diversos corredors
professionals dels anys trenta del segle passat.
A l’acte hi va assistir el president de la Federació Catalana de Ciclisme, senyor Joaquim
Vilaplana, que va guardonar-nos amb un escrit de reconeixement.
Dia 30 d’octubre: A l’auditori de l’INEF de Catalunya, la Generalitat va guardonar a les entitats
esportives que, durant 2023, complien 50, 75, 100 o 125 anys, on el Club Ciclista ripollet fou
guardonat pel seu 75è aniversari.
L’acte va estar presidit pel Molt Honorable Pere Aragonès, president de la Generalitat de
Catalunya. El nostre president, Antoni Casamitjana Masachs, va rebre el guardó.
Dia 12 de novembre: Diada Montserratina, aquest dia els ciclistes tenen preferència per pujar
a la Muntanya, on reben la benedicció del Pare Prior.
En coincidir, també, amb els 75 anys de la Diada Montserratina, el Club Ciclista Ripollet fou
convidat a la Missa-Ofici i a dir unes paraules des del faristol.
Dia 18 de novembre: A l’acte de cloenda de temporada de la Federació Catalana de Ciclisme,
celebrada a l’INEF Catalunya , el nostre president, Antoni Casamitjana Masachs, va rebre de
mans del president de la Federació Catalana de Ciclisme, senyor Joaquim Vilaplana, la placa de
reconeixement pel 75è Aniversari. El nostre president va estar acompanyat pels membres de la
Junta del Club.
Dia 22 de novembre: Recepció de l’Ajuntament, l’alcalde, senyor Luís Tirado i el regidor
d’Esports, senyor Manel Martínez, ens van lliurar una placa de reconeixement pels 75 anys de
vida, en un acte privvat al Centre Cultural. El nostre president, Antoni Casamitjana Masachs, va
rebre el guardó i va estar acompanyat pels membres de la Junta: Salvador Gorina, Lázaro
Ortega, Rafael Moya i el soci José Domingo.
Dia 26 de novembre: Dinar social per celebrar el 75è Aniversari del Club. Hi van assistir
noranta-tres persones.
Durant l’acte, en Salvador Gorina va rebre una placa de reconeixement pels seus, gairebé,
seixanta anys de vinculació a l’Entitat.